Cartell de Les Santes 2008

Quina merda de cartell mare meva!!! Aquesta colla de degenerats es riuen dels santeros!!!! Sort que som soferts i que sempre al final donem suport a la major part de bajanades que ens deixen anar!!!!

Avui a les 20h Ajuntament

L'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola vol expressar el següent: L'Espai Jove Cerdanyola, un dels pojectes duts a terme per l'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola en conveni amb el departament de Joventut, és un espai obert a TOTS i TOTES els i les joves del barri on a través d'activitats lúdiques i formatives es treballen valors fonamentals de respecte i convivència.

L'entitat desenvolupa dos projectes més, Shabab Al-Ghad i Alternativa +16, conveniats amb el departament de Nova Ciutadania. Els tres projectes treballen en la línia de la prevenció de situacions de risc d'exclusió social, de la intervenció socioeducativa i la promoció social.

Davant la intervenció policial realtizada el passat 24 d'abril i el posterior tancament del Casal de Joves de Cerdanyola, volem expressar la nostra indignació en relació al posicionament que ha tingut l'ajuntament i les notícies publicades, no contrastades amb la realitat dels fets, en diversos mitjans de comunicació.

Davant aquests fets volem aclarir:

Els educadors i educadores mai han permès el consum ni la venda de cap mena de droga a l'interior del Casal ni a la seva porta. Les acusacions de permissivitat dels educadors i educadores davant del tràfic de drogues dins l'Espai Jove són totalment infundades. La intervenció de l'entitat en relació al consum de drogues es basa en el treball preventiu i té com a objectiu dotar als i les joves de les eines que els permetin tenir un criteri propi i ser responsables de les seves decisions.

Creiem que el tancament de l'Espai Jove perjudica als i les joves i, conseqüentment, al barri de Cerdanyola i al conjunt de la ciutat. Aquesta mesura no resol els conflictes que existeixen al barri ni afavoreix la convivència entre els veïns i veïnes.

Des de l'AIJ Casal Xerinola reafirmem la nostra voluntat de continuar apostant per una intervenció integral amb els/les joves, amb l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats i afavorir la seva promoció social, de donar suport a les famílies i d'implicar-nos en un treball a nivell comunitari que afavoreixi la inclusió i la convivència entre tots els veïns i veïnes del barri.

Per fer sentir la nostra veu, tenim previst demanar la paraula en el Ple Municipal que tindrà lloc el proper dijous dia 8 de maig a partir de les 19'00h. Agrairem la presència de tots/es aquells/es que ens recolzin i vulguin expressar el seu suport. ASSOCIACIÓ INFANTIL I JUVENIL CASAL XERINOLA

Només 87

Ja fa uns dies que vàrem superar el llindar dels 100 dies per Les Santes, fa uns dies ja em vaig demanar vacances a la feina per poder gaudir de la millor setmana de l´any de la meva ciutat. I ja fa uns dies que família i amics comencen a parlar-ne. Ja fa uns dies penso que si hi serem tots els que hi hem de ser, els que sentim que no ens ho podem perdre perquè Les Santes donen sentit a moltes coses. Fa uns dies que quan estic al cine sol a la nit em poso les cançons del "No n´hi ha prou!" que em van passar el 27 de l´any passat i que per més que les senti em posen de nou la pell de gallina. Així són Les Santes de Mataró que cada vegada que hi penso, sento una cançó o veig un vídeo al youtube em revolucionen el cos.

Els nens sudafricans juguen a violar-se (www.3cat24.cat)

La simulació de la violència sexual s'ha convertit en un joc infantil a Sud-àfrica, país on cada minut hi ha una violació. L'advertència ha sortit de la Comissió de Drets Humans de l'ONU, que hi veu una mostra de la "brutalitat del jovent" i del fet que la violència sexual "ha esdevingut una cosa endèmica a Sud-àfrica". En aquest país es denuncien cada any 54.000 violacions, però les organitzacions no governamentals asseguren que els casos d'abusos reals són nou vegades superiors als que arriben a la policia.

"Viola'm" o "pega'm" són frases que es poden sentir entre la canalla sud-africana, que simulen aquestes agressions amb la normalitat del que juga a cuit i amagar o qualsevol altre joc infantil. Per la Comissió de Drets Humans aquest fet és una prova "de l'extensió i el nivell a què ha arribat la brutalitat de la joventut". Les escoles no són només l'escenari d'aquests jocs entre la mainada, sinó també d'abusos reals. L'ONU assegura que una cinquena part dels abusos de què són víctimes els menors sud-africans tenen lloc als centres educatius i, en bona part, els agressors són els mateixos professors. Un estudi elaborat a partir del testimoni de 1.227 estudiants revela que el 8,6% de les víctimes van patir abusos per part dels mestres. A més, una quarta part dels estudiants pensen que mantenir una relació sexual forçada no suposa necessàriament una violació. Alguns alumnes cometen l'anomenada "violació correctiva", en què abusen d'una noia suposadament homosexual amb el pretext que, a partir de l'atac, deixarà de ser lesbiana.

Can Fàbregas i de Caralt

El trasllat de Can Fàbregues a una nova ubicació és ben bé la carambola política més penosa que el nostre Ajuntament “d´esquerres” ha fet en molts anys. Els nostres alcaldes tenen aquest tarannà mig populista com vénen demostrant els últims anys amb actuacions com la creació de la ràdio (una radio en la qual molts dels partits no creien però que han hagut de fer amb càrrec a l´herari públic per pressió popular. I el problema no és si fer-la o no, no opino sobre això, sinó en el problema de no tenir “model”. Igual que per pressió popular es va resoldre el conflicte de fa uns pocs anys de la implantacio de les zones blaves a Cerdanyola o el fet que la Riera encara no sigui peatonal i simplement sigui una àrea pacificada al trànsit, entre papes d´escola privada, els quatre veïns i els comerciants i els seus repartidors la riera sembla “les Rambles” i no un carrer tancat al trànsit i d´ús purament per als ciutadants. Les pilones estant tantes hores baixades que potser no s´haguessin hagut de posar i encara ens hauríem estalviat uns quants cops. Prendre decisions es complicat però quan es decideix alguna cosa es defensa i s´implanta i no es desvirtua ni es tira enrera, això és populista.
Governar té això que no sempre pots complaure a tothom, però potser obrint debats i obrir-se de veritat a la participació pública (sigui més ràpid o més lent o ens agradi molt o poc) seria més fàcil prendre decisions i no tirar enrera o haver de fer caramboles per tenir a tothom “mig content” o “mig enfadat”.
Per cert, per pixar-se de riure amb la reforma del mercat de la Plaça de Cuba, que no s´estranyin que se´ls enfadin quan l´Ajuntament preveu 37 places per al Mercat i entre 800 i 1000 per el Corte Inglés a part del que pensen fer-hi ells també allà mateix. Realment es nota que qui paga mana quan demanes un informe (s´han de veure que mai es tomben projectes per els estudis d´impacte o avaluació ambiental), la ronda i els carrers adjacents no tindran cap problema per absorbir el trànsit generat per el Corte Inglés? ja ja!

Algunes reflexions sobre la tan nostra “N-II”

Són moltes les veus que reclamen la construcció d´uns nous laterals a l´autopista i fins i tot la seva gratuïtat, però el primer el que hauríem de pensar és: per a què els volem? O el que encara és pitjor com pot ser que encara pensem així, tan governs i/o partits dits d´esquerres, verds o de dretes. El debat hauria de ser més de model de ciutat i de mobilitat. Entès i acceptat que tothom té dret a la “ciutat” i a la “mobilitat”. Tots aquests que ara reclamen quan en el passat no han fet més que augmentar aquest “problema de mobilitat, seguretat, mediambiental i de paisatge” no haurien de reclamar que ara “altres” els ho solucionin. Van apostar per rendes mitges/altes de gent procedent del centre metropolità i dels que ja se sabia que la seva mobilitat es basaria en el cotxe. L´aposta per la densitat hauria estat més positiva ja que ara el transport públic podria sevir de manera eficient aquestes zones.
De fons queda el trànsit que fa servir la N-II per anar al centre metropolità que sabent com n´està de plena sempre són molts els que ja utilitzen l´autopista i paguen el peatge (recordem, temps i costos).
.

Quin país volem, cap a on caminem. Acceptat unànimament que estem en un procés de canvi climàtic i que la producció de petroli ja ha superat el seu zènit és el moment de canviar el model de mobilitat. Fer una aposta valenta i a mig/llarg termini, això no té perquè excloure nous eixos viaris però si que hem de tenir clares quines són les nostres prioritats en aquests moments i quines són les millors infrastructures a implantar en cada territori tenint en compte les seves a característiques, així, no trobaríem malament millorar les connexions per carretera a zones de muntanya on implantar altres infrastructures pot ser inviable econòmicament però sí que seria inacceptable l´ampliació “per sé” de vies ja molt grans. Hem de mirar quines són les demandes i quines maneres tenim per donar-hi resposta (carsharing, carpooling, carrils Bus/VAO, ferrocarrils, tramvia, tren-tramvia, metro, itineraris per vianants,…)

Tornem a la carretera. Els volem per treure simple i clarament trànsit de la NII que té destí més enllà de Montgat? Llavors calçades laterals enganxades a l´autopista i seguint el seu traçat. Aquest tipus de mesura no faria res més que saturar la nova via i fer-le inviable com a alternativa a la N-II, com sempre passa quan construeixes noves vies (per exemple l´AP7/B23) seria l´alternativa gratuïta a l´autopista i per tant hi hauria un transvassament d´usuaris massiu d´aquesta cap a la nova via a part que el fet de poder passar per la costa desde la connexió de Mataró amb el Vallès via la C-60 fins a BCN via C-32 i d´aquí al port i l´aeroport convertiria l´autopista de la costa com a alternativa a la saturada AP7/B23 i generaria un efecte crida per al trànsit de camions que ara entren per Barcelona per la C58 i per la pota sud de Barcelona. El resultat doncs no és una descongestió de la NII sinó un increment del nombre de vehicles en nombres absoluts que colapsarien la nova via, que emetrien més emissions a l´atmosfera i que tindrien una actitud insostenible tant pel medi ambient com per el territori. Fa gràcia que amb el sòl que s´han menjat al maresme sud les noves zones residencials “de casa i jardí” a costa de zones forestals i conreus i el creixement natural de les ciutats a més a més hi volguem implantar una nova infrastructura que naixeria colapsada i no arreglaria els greus problemes de mobilitat de la comarca i que en canvi fracturaria encara més el nostre territori.

O volem una ampliació directament de l´autopista com ja s´ha fet a l´AP7/B23 desde que es va convertir en autovia el tronc central i es van unir els carrils laterals abans construïts i tot i així s´ha hagut de tornar a ampliar de nou, obres que han durat molts anys per ampliar-la en un carril més i que ja ha nascut saturada?

Quin país volem, com el volem i què estem disposats a fer pel nostre món i pel futur comú. Aquestes són preguntes que cadascú hauria de respondre´s serenament.

Algunes propostes:

1. Incrementar la freqüència de pas de la línia de rodalies del Maresme, és una mesura que es pot fer ja que encara queda marge per incrementar el nombre de freqüències millorant sistemes de senyalització i de seguretat i posant-hi més combois (la capacitat dels combois hauria de ser sempre la màxima que permeten les nostres andanes). La construcció de la línia orbital ajudarà segur.

2. Més transport públic que connecti tan les poblacions de munt com de mar amb les estacions de Renfe creant-los si cal vies segregades o reserves a l´interior dels pobles qu han de travessar per fer-los més ràpids.

3. Incrementar els pàrquings dissuassoris en nombre i en places a prop de totes les estacions de la xarxa de rodalies i sempre lligar el seu accés a la tinença d´un títol d´abonament al transport públic (s´ha d´evitar l´ocupacio d´aquests aparcaments per usuaris de la platja o per part dels veïns).

4. Convertir la NII en via urbana. Reducció del nombre de carrils i introducció d´àrees verdes i mitgeres a la NII.


5. Treure el poc trànsit pesant via descomptes o gratuïtat perquè passi per l´autopista i no per la NII.

6. Controlar la forma i la velocitat del creixement urbà.

7. Avaluació de la necessitat de crear una nova via aprofitant trams existents per enllaçar els municipis per l´interior per articular el territori i integrar-lo de manera que no tots els moviments interns passin per baix.

Una perla que no té pèrdua

Últim sospir del debat

Rajoy: Sempre recordant l´Espanya antiga, amb 500 anys d´Història, la dels reis catòlics.... Ha tancat amb una metàfora (sempre llegida pobre) sobre la petita espanyola que neix i creix en una família espanyola on els pares tenen feina i en una Espanya on aprendrà idiomes i tindrà un títol respectat internacionalment. To nostàlgic del tancament deldebat d´avui.

Zapatero: Recordant que desde la recuperació de les llibertats democràtiques Espanya ha progressat amb unitat, i apel·lant a la unitat i a la seva lleialtat i compliment del programa. Apel.la a la unitat d´empresaris i treballadors per avançar cap a un futur millor pels fills i per als joves. Veu Espanya com un país de pau i que aposta per incrementar l´ajuda al desenvolupament. Construir units una Espanya moderna i més justa on es garanteixin la igualtat d´oportunitats i on s´aposti per la lluita contra el canvi climàtic.

Conclusions: Zapatero diu més en menys temps i no llegeix tant, potser s´ho creu més. els primers sondejos tant de la Sexta com de Cuatro guanay Zapatero tan en el global com en els àmbits tractats(6 blocs) i també empata o guanya Zapatero per franges d´edat. Fins dilluns que ve doncs.

Debat: Minut Zero

Rajoy: com ens té acostumats segueix amb la demagògia i la ignorància de les dades (o mentint sistemàticament, però per més que repeteixi...). Discurs clàssic de la dreta: més inseguretat ciutadana (dades del Ministeri ho contradiuen). més atur ara (menys que el 2004 però, i governava el PP). En educació a la cua de la UE, com sempre, aioxò no és una novetat. Immigració sempre cridant a la por i la criminalització i afirmant que els europeus ens culpen.

Zapatero: comença fent un elogi al fet de fer un debat electoral (llàstima que no diu res delsque no participen, no molt democràticament exclosos). Compara la gran fita de superar el PIB d´Itàlia, lacreació de 3milions de llocs de treball, polítques a favor de les dones (llei de gènere) i dels que no es poden valdre (llei dependència). Època amb menys vagues de la democràcia. Crítica a l´actitud de l´oposició durant tota legislatura per mentir, no donar suport al Govern en antiterrorista, faltes a les persones,... manca de dignitat en democràcia.

El "destape" del PSOE

Comencem a veure les cares de tots plegats i després de la compra de vots per 400€ ara surt l´autèntic: "L'exministre socialista i candidat del PSOE a presidir el Congrés, José Bono, ha advertit que, si finalment ocupa el càrrec, no deixarà parlar en català, euskera ni gallec a la cambra". Mira que bé i que feliços que s´ho miren tots calladets la família socialista catalaneta, normal però, així a en Montilla li serà més fàcil anar i parlar al Congrés. Ell no és precisament l´home de "El català és fàcil"!!!!!!!